dimarts, 5 d’octubre de 2010

Obertura de la tomba de Pere el Gran

Fotos: Carles Aymerich i Ramon Maroto (Centre de Restauración de Béns Mobles de Catalunya)
el cos del rei a l’interior del sarcòfag
Fotos: Carles Aymerich i Ramon Maroto (Centre de Restauración de Béns Mobles de Catalunya)
Retirada de fragments tèxtils despresos del fardell funerari. Pas previ a la retirada del fardell funerari
Fotos: Carles Aymerich i Ramon Maroto (Centre de Restauración de Béns Mobles de Catalunya)
Altres moments de recollida de mostres i observació de les restes
Fotos: Carles Aymerich i Ramon Maroto (Centre de Restauración de Béns Mobles de Catalunya)
Elevació del fardell funerari i col•locació dins el contramotlle construït per al seu transport
Fotos: Carles Aymerich i Ramon Maroto (Centre de Restauración de Béns Mobles de Catalunya)
Sortida del fardell funerari entre les columnes del baldaquí.
Fotos: Carles Aymerich i Ramon Maroto (Centre de Restauración de Béns Mobles de Catalunya)
Embalatge del fardell funerari de Pere el Gran
Fotos: Carles Aymerich i Ramon Maroto (Centre de Restauración de Béns Mobles de Catalunya)
El cos del rei Pere el Gran, a l’interior de la cambra habilitada expressament al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya
enllaços d'interès
1. Primers resultats de l'estudi del cos

A finals de l’any passat, coneixíem una notícia excepcional. El sepulcre de Pere el Gran, al monestir de Santes Creus, contenia intacte el cos del rei. Durant aquest temps s’ha mobilitzat un grup d’experts capitanejat pel Museu d’Història de Catalunya i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació per analitzar les restes d’un dels reis més influents de la corona catalano-aragonesa. Aquesta és la crònica del que s’ha fet fins ara i les primeres conclusions dels treballs.
la difícil obertura del sepulcre
Per obrir la tomba de Pere el Gran es va haver de retirar el pinacle i la tapa del sepulcre que cobrien la banyera de pòrfir vermell. Abans de treure i moure les restes, els experts van fer-li una radiografia i van recollir mostres de fongs i teixits.
Extreure el cos de Pere el Gran va ser una tasca difícil i delicada, que va requerir sis hores de treball i la coordinació d’una vintena de persones. Amb l’objectiu de mantenir la curvatura del cos es va utilitzar una làmina semirígida de policarbonat i una tela de poliester.
 L’operació d’extracció i embalatge va ser un èxit: el cos estava a punt per ser traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBM), a Valldoreix.
un vehicle a mida per traslladar el cos
Arribada al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (Sant Cugat). Fotos: Carles Aymerich i Ramon Maroto (Centre de Restauración de Béns Mobles de Catalunya)
Un camió adaptat amb amortidors especials i sistemes de fixació per evitar moviments, a més d’una climatització i a una velocitat que no va sobrepassar mai els 70 km/h, va ser l’encarregat de traslladar les restes del rei sota la supervisió constant d’un grup d’experts a l’interior del camió.
La primera parada va ser l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on es va fer un TAC a les restes de Pere el Gran; una prova idònia per l’estudi no invasiu de les restes momificades que permet obtenir reconstruccions volumètriques i conèixer les possibles malalties i anomalies de l’esquelet, així com el procés d’embalsamament.
la cambra blanca del CRBM
El cos del rei Pere el Gran, a l’interior de la cambra habilitada expressament al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Fotos: Carles Aymerich i Ramon Maroto (Centre de Restauración de Béns Mobles de Catalunya)
Entre 12 i 14 de graus de temperatura, una humitat relativa del 70-75% i un tancament doble amb parets de plàstic per evitar l’entrada de llum natural. Aquestes són les característiques del taller número 3 del CRBM -la “cambra blanca”- amb un microclima controlat on a hores d’ara ja s’analitza el cos de Pere el Gran.
restes “momificades i esqueletitzades”
Els primers estudis constaten que el cos es troba “parcialment momificat i esqueletitzat” i confirma que el rei va ser embalsamat utilitzant tècniques heretades de l’antic Egipte: unes pràctiques molt habituals en els enterraments reials a l’Europa del segle XII.

Aquest anàlisi també ha permès saber que Pere el Gran feia uns 173 centímetres d’alçada, una mesura superior a la mitjana de l’època.

El cos estava situat longitudinalment dins la banyera de pòrfir, sobre una doble post de fusta. Es trobava cara amunt, amb els braços sobre el tòrax i el cap desplaçat lleugerament cap a l’esquerra; les cames s’han trobat en posició horitzontal i els peus separats del cos entre les dues cames.
tres teixits per a un enterrament
Les mostres de teixits que s’han extret i analitzat corresponen a llana (el teixit que cobreix el cos); lli (a diferents parts del cos); seda de color granat (el que hi ha sota el cap); i una tela vegetal sense identificar.

De moment, els experts no han trobat restes de la indumentària que es pugui atribuir a un rei, ni senyals aparents d’aixovar funerari. Caldrà veure si es confirma la veracitat de la crònica de Bernat Desclot, que explica que Pere el Gran va ser enterrat amb un hàbit de monjo.
un rostre per a Pere el Gran
Primer pla del crani del rei. Fotos: Carles Aymerich i Ramon Maroto (Centre de Restauración de Béns Mobles de Catalunya)
L’estudi que es continua fent al CRBM ha de permetre reconstruir aspectes fins ara inèdits de la vida del rei i respondre a incògnites com les característiques físiques del rei, les malalties que va patir, la dieta que feia, com es vestia o les causes de la mort prematura.

A aquestes investigacions s’hi sumarà la reconstrucció facial del rei. Una tècnica utilitzada amb finalitats forenses i criminalístiques però que cada cop està més present en l’arqueologia. Un cop acabat, es podrà veure el primer i únic retrat fidedigne d’un comte rei del Casal de Barcelona.

En referència a l’ADN, a partir de l’estudi de Pere el Gran es podrà verificar si les restes òssies que es conserven en altres tombes pertanyen realment a monarques com Jaume I, Jaume II, Blanca d’Anjou o Alfons III.