Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitologia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de gener del 2010

De la borrachera sagrada al botellón

Por Manuel Mandianes es escritor y antropólogo del CSIC. Es autor del blog Diario nihilista (EL MUNDO, 06/01/10):

Dice la Mitología que fue en Egipto en donde, por primera vez, Baco enseñó a los hombres a cultivar la viña. A la función de matar la sed que desempeña la bebida hay que añadirle el significado sagrado que tenía la borrachera, porque fueron los dioses quienes dieron el alcohol a los hombres y ellos mismos se emborrachaban. La persona borracha deposita su voluntad en las manos divinas y encomienda a los dioses la tarea de decidir por ella.

En la Odisea y en la Ilíada se lee que mientras ofrecían hecatombes a los dioses, y en simposios, reuniones y festines, los griegos comían hasta la saciedad y bebían hasta la embriaguez. Las alusiones, más de 600, del vino en la Biblia aportan metáforas y proverbios que ilustran la trascendencia del vino en la cultura judaica.
Salvo casos de marginalidad, la gente se emborrachaba en ciertos momentos del ciclo vital de la persona tales como el nacimiento, matrimonio y muerte, llamados ritos de pasaje (aún en muchos lugares, los asistentes al velorio, toman grandes cantidades de alcohol); y en ciertos momentos del ciclo anual como son las grandes fiestas. No sólo estaba determinado el momento de emborrachase sino también el lugar. Las acciones humanas y las costumbres están pegadas a los topoi como si estuvieran bajo la tutela de algún genius loci.
La humanidad no soporta un tiempo vacío y espacios infinitos en los que los seres humanos se sientan como átomos. A través de las fiestas y celebraciones, los grupos controlan el tiempo y lo vuelven significativo. Los cambios ocurridos durante el siglo XX en la concepción del tiempo y del espacio, dos de los ejes fundamentales de toda cultura, debidos básicamente a las nuevas concepciones de la física y a las nuevas tecnologías, hicieron que los significados que dependían de aquélla hayan perdido vigencia. Aunque mucha gente sigue refugiándose en el tiempo repetitivo y cíclico al tener como únicos referentes temporales las vacaciones de verano, la programación de las cadenas de televisión y la liga de fútbol, el tiempo del reloj y de la fábrica es lineal como lo es, en realidad, el tiempo cristiano, que busca la perfección en el futuro.
En los últimos tiempos, las fiestas y los ritos de pasaje que habían caído en desuso, están retomando el protagonismo social que les es propio. Se han inventado fiestas, ritos tales como el bautismo y la comunión laicos que, al carecer de un tiempo y de un lugar significativos para los sujetos, no pasan de ser cascarones vacíos. Frente al todo vale de la posmodernidad, la juventud ha reemprendido la tarea del reencantamiento de la vida cotidiana con celebraciones nuevas en lugares intrascendentes hasta ahora.

El término rito designa las diversas acciones con que el hombre intenta entrar en contacto con la divinidad o, al menos, dar otra dimensión a su vida cotidiana. El rito, en sentido teológico, lleva consigo un sentido de trascendencia evidente y en el caso que nos ocupa sólo se puede hablar de trascendencia en el sentido metafórico. El ambiente es la argamasa que mantiene unidos a los miembros de la tribu. En la tribu, el individuo pierde la conciencia de su individualidad y se siente reunido, reconciliado, fundido con su prójimo. A veces, lo único en común entre todos los asistentes al botellón es estar presentes, verse, sentirse, olerse y, muy frecuentemente, beber por la misma botella como los mendigos. Los grupos que, de ordinario, reciben el nombre de tribus urbanas, son grupos juveniles que explícita o implícitamente rechazan el orden social y sus viejos valores. Los jóvenes tratan de romper la incomunicación y el aislamiento, y reclaman libertad contra regulación. El botellón es un paraíso artificial de sociabilidad y comunicación pero paraíso, al fin y al cabo; una ventana abierta a un mundo multicolor y fantástico diferente del mundo monocorde de todos los días; un intento de sentir el éxtasis de lo infinito en un instante sagrado de liberación. El botellón trata, de manera acertada o no, de crear nuevos espacios y momentos significativos.

La fiesta, en ocasiones, llegaba hasta la borrachera; ahora, la borrachera, a veces, crea la fiesta. La fiesta responde a una necesidad humana pero la fiesta tradicional no satisface las necesidades festivas de los jóvenes. La crisis de la fiesta es una muestra más de la crisis de las instituciones que hasta ahora funcionaban: la Iglesia, los partidos políticos, la universidad, la escuela, la familia, y de la crisis de la escala de valores. El botellón es, por lo menos, un intento de los jóvenes de crear tiempos y espacios de sociabilidad y de llenar vacíos; un intento que, a veces, termina como el rosario de aurora. No está en crisis la función de las instituciones sino la manera de realizar su función cada una de las instituciones.

dimecres, 17 de setembre del 2008

Bona pàgina de recursos sobre mitologia a la xarxa


Diccionaris i portals de mitologia a la xarxa

  • Per iniciar-se en els déus olímpics suggerim la visita de la pàgina Benvinguts a l'Olimp de Toni Cornellà.
  • El portal Labyrinthus de Sebastià Giralt acull una secció de mitologia que treballa els relats d'Èdip, de Perseu, de Jàson, La guerra de Troia, Les Muses o la fundació de Roma.
  • Cultura Clasica: La pàgina de l'Associació Cultural Culturaclasica.com pretén posar al corrent de qualsevol aspecte relacionat amb la civilització grecoromana. A la secció de mitologia d'aquesta pàgina, es pot trobar informació sobre els episodis mítics més coneguts.
  • El Olimpo.com: Patrocinada per la Universitat Abat Oliba CEU, aquest és un projecte que pretén divulgar aspectes bàsics de la mitologia grecoromana a internet. Ofereix articles sobre personatges de la mitologia clàssica amb les icones que els identifiquen i altres pàgines de la xarxa on trobar informacions d'interès.
  • Encyclopaedia Mythica: Una completa enciclopèdia de mitologia, folklore i religió amb 7045 articles. Permet conèixer relats mitològics dels cinc continents, i ofereix enllaços a articles relacionats amb els relats. Quant a mitologia clàssica, per a l'elaboració d'aquesta web hem treballat amb les seccions sobre els herois grecs i sobre els amors de Zeus. En anglès.
  • Greek Mythology Link: Aquest ambiciós projecte, creat el 1997 pel professor Carlos Parada, reuneix 1501 pàgines i 7058 imatges relacionades amb la mitologia grecoromana. A més, incorpora una interessant relació de textos clàssics i moderns que s'han inspirat en aquests mites. Una part d'aquesta web és accessible en llengua castellana.
  • Mitología y Arte. Pàgina dels professors Assela Alamillo Sanz i Emma Rodríguez Chamorro recorda els relats mítics més coneguts dels déus olímpics i dels herois de la mitologia clàssica, i analitza algunes obres d'art que s'han inspirat en aquests relats.
  • Mitología Clásica en el arte. Aquesta pàgina del professor Fernando Rubio recull una interessant selecció d'imatges de la història de l'art relacionades amb 36 personatges de la mitologia grecoromana.
  • El projecte educatiu Musagora, creat per un equip de professors d'institut a França, amb el suport del Ministeri d'Educació francès i de la Direcció de la Tecnologia, ofereix un paquet d'activitats interessant per treballar la mitologia a la xarxa. Quant a mitologia, destaquen els dossiers sobre Dionís, Europa o les muses. En francès.
  • Theoi project és un complet portal de mitologia clàssica que inclou informacions etimològiques, literàries i de ceràmica antiga, relacionades amb divinitats i herois de la mitologia clàssica. Per a l'elaboració d'aquesta web ha estat molt útil la seva secció sobre mites a la ceràmica antiga. En anglès.
Enciclopèdies i diccionaris de l'edu365
Enciclopèdies d'accès lliure.
Enciclopèdies i portals de mitologia
Hèracles, enllaços relacionats amb l'heroi
Perseu, enllaços relacionats amb l'heroi
Dionís, enllaços relacionats amb el déu
Enciclopèdies i cercadors d'art
Museus i institucions amb patrimoni a la xarxa
Ceràmica i mosaic del món antic a la xarxa
Llibres electrònics
Pàgines sobre literatura
Ilíada i Odissea a la xarxa
L'Eneida a la xarxa
Les Metamorfosis a la xarxa.
Mites, art i literatura
Cultura clàssica a la xarxa
Pàgines d'astronomia
Bibliografia no disponible a la xarxa

Hèracles: enllaços relacionats amb l'heroi

  • Herakles in images: Pàgina del Departament de Clàssiques de la Universitat de Carolina del Nord a Greensboro (USA), que ofereix una completa relació d'imatges de l'heroi.
TINTORETTO, L'origen de la Via Làctia (1575). Galeria Nacional (National Gallery). Londres.

Perseu: enllaços relacionats amb l'heroi

  • Biografies de Perseu: Podeu visitar la pàgina sobre l'heroi que ofereix el portal Labyrinthus de Sebastià Giralt; també trobareu una completa biografia a la pàgina que ofereix l'enciclopèdia en xarxa Viquipèdia.
A. CANOVA, Perseu amb el cap de Medusa (1804). Museu Metropolità (Metropolitan Museum of Art) . Nova York.

Dionís: enllaços relacionats amb el déu

  • La pàgina de l'enciclopèdia lliure Wikipedia en la seva versió castellana us ofereix una informació completa del déu.
  • El projecte educatiu Musagora, -creat per un equip de professors d'institut a França, amb el suport del Ministeri d'Educació francès i de la Direcció de la Tecnologia-, ofereix una pàgina completa sobre la biografia del déu Dionís i els seus àmbits d'actuació. En francès.
  • La pàgina de Carlos Parada del Greek Mythologic Link ens ofereix una pàgina amb una completa relació de textos i d'imatges sobre la divinitat.
  • La professora Patricia Carles ens proposa una interessant visita interactiva per la vil·la dels misteris de Pompeia, on podem conèixer els rituals d'iniciació al culte de Dionís.
Dionís i els sàtirs. Detall d'una àmfora de figures negres (540-530ac). Museum of Fine Arts. Boston. Visita la pàgina 14 de la secció Art of Ancient World.