dilluns, 2 de febrer de 2009

Anníbal contra Roma

Fuente: http://www.portaleureka.com/content/view/306/56/lang,ca/




Escrit per Núria Soto
12/03/2007 19:56

Aníbal

Protagonista d’una de les gestes més increïbles de l’Antiguitat, Anníbal va ser el general de l’exèrcit cartaginès que més vegades va derrotar Roma en la guerra que van mantenir al llarg de tot un segle romans i cartaginesos. Anníbal va fer trontollar l’Imperi Romà i va a estar a punt de canviar el rumb de la història d’Occident. Però la seva decisió de no atacar la ciutat de Roma va convertir els romans en amos i senyors de tot el Mediterrani. D’una manera o altra, Anníbal va marcar la nostra història.

Cartago contra Roma

anibal2.jpg

Xoc de potències

Cartago, al nord de l’actual Tunísia, va ser fundada el segle IX aC pels comerciants marítims fenicis, originaris del Pròxim Orient, com una base mercantil. Però ja a principis del segle III aC s’havia convertit en la primera potència del Mediterrani occidental. Havia conquerit els territoris del nord d’Àfrica, les illes de Sicília, Sardenya i Còrsega i el sud de la península ibèrica i s’havia transformat en tot un imperi.

Al mateix temps, al llarg dels segles V i IV aC, Roma havia colonitzat tota Itàlia. En acabar, el segle III aC, va voler imposar el seu domini sobre Sicília i va enviar-hi un exèrcit. Això va fer esclatar la guerra amb Cartago.

Les guerres púniques

Les guerres púniques van ser les guerres entre cartaginesos i romans per a fer-se amb el poder polític i econòmic del Mediterrani. Van afectar molts pobles, des del nord d’Àfrica fins a Itàlia, passant per la península ibèrica. Per tant, van representar una autèntica guerra mundial de l’època.

Primera guerra púnica

La primera guerra púnica va tenir lloc a Sicília i va allargar-se més de dues dècades. La victòria va ser de Roma, que va obtenir el domini de Sicília, Sardenya i Còrsega i va imposar el pagament d’una gran suma de diners a Cartago com a compensació pels danys causats.

Segona guerra púnica

A més d’haver-li imposat el pagament de molts diners, Roma havia arrabassat a Cartago les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya, que proporcionaven molts recursos a la capital fenícia. Per a recuperar-se econòmicament, els cartaginesos van emprendre la conquesta de la península ibèrica, que els podia subministrar recursos abundants. Tanmateix, en atacar la ciutat ibèrica de Sagunt, aliada de Roma, els romans van exigir-los la retirada. L’exèrcit cartaginès va arrasar la ciutat de totes maneres i, conscient que això desencadenaria la guerra, va dirigir-se cap a Itàlia. Si debilitava els romans a Itàlia, els pobles sotmesos per Roma aconseguirien alliberar-se de l’opressor i n’abandonarien la defensa, de manera que Cartago podria recobrar el domini de Sicília i de les altres dues illes.

anibal1.jpg

Dibuix: Oriol Massana

A més, els romans se sorprendrien que els cartaginesos anessin a Itàlia des de la península ibèrica i hi entressin pel nord, i encara més que ho fessin tan de pressa. L’exèrcit cartaginès va obtenir grans victòries a Itàlia, però va ser finalment derrotat i desarmat i va haver de cedir les conquestes ibèriques a Roma.

anibal4.jpg

Tercera guerra púnica

Malgrat haver estat derrotats pels romans, els cartaginesos s’havien recuperat i Roma va decidir acabar amb el seu pitjor enemic d’una vegada per totes. Va declarar-li la guerra i va encerclar la ciutat de Cartago durant tres anys, mentre la capital fenícia resistia heroicament. En caure, la ciutat va ser cremada pels romans, que a més van prohibir-ne la reconstrucció. Tal era l’odi (i la por) dels romans envers Cartago.

Això ha suposat que no es conservi pràcticament res del poble cartaginès. La història de Cartago no ens arriba sinó a través dels textos romans, que van manipular-la per a justificar les dubtoses accions de la seva República.

La destrucció de Cartago per part de Roma podria ser considerada un dels primer genocidis de la humanitat.

Anníbal contra Roma

A la conquesta d'Hispania

Anníbal comptava només nou anys d’edat quan va abandonar Cartago, la seva ciutat natal, per acompanyar el seu pare, cap de les tropes cartagineses i protagonista de la primera guerra púnica, en la conquesta de la península ibèrica. Conta la llegenda que Amílcar, el pare d’Anníbal, va fer prometre al seu fill que odiaria Roma eternament davant l’altar del déu cartaginès Baal, i que aquesta promesa va marcar per sempre més la vida d’Anníbal.

Amílcar dominava ja tot el sud d’Hispania, que s’havia convertit en un gran centre econòmic, quan va morir durant l’assetjament de la ciutat d’Hélike, l’Elx actual. El seu gendre, Asdrúbal, el va succeir i va consolidar la seva obra, bo i fundant la ciutat de Cartago Nova, l’actual Cartagena, com a capital del nou territori cartaginès a la península ibèrica. Tanmateix, pocs anys més tard, Asdrúbal va ser assassinat misteriosament. Anníbal tenia aleshores 26 anys i va ser aclamat per les tropes com a successor. L’Assemblea de Cartago va donar-hi posteriorment el seu consentiment.

Anníbal havia passat molts anys a Hispania i havia participat en moltes batalles, primer al costat del seu pare i més tard amb el seu cunyat Asdrúbal; de manera que havia après molt bé a lluitar i elaborar estratègies, i havia mostrat ja als companys les seves qualitats com a líder.

anibal5.jpg

Anníbal, per Sébastien Slodtz (1655–1726).

Els anys següents, Anníbal va prosseguir l’expansió territorial cartaginesa per la península ibèrica. El 219 aC, després de 8 mesos de setge, el general cartaginès va conquistar la ciutat de Sagunt, aliada de Roma, la qual cosa va fer esclatar la segona guerra púnica, un conflicte que s’allargaria durant 17 anys, fins el 202 aC.

La travessia dels Alps

La primavera de l’any 218 aC Anníbal va elaborar l’estratègia militar que el va fer passar a la història. Va creuar els Alps amb tot el seu exèrcit per traslladar la lluita al territori italià. El general cartaginès sabia que l’enemic, després que haguessin arrasat Sagunt, estaria preparat per contraatacar. Però intuïa que voldria fer-ho al nord d’Àfrica i que no s’esperaria que el gran exèrcit cartaginès aparegués a Itàlia.

Anníbal i el seu exèrcit van sortir des de Cartagena i van creuar el riu Ebre. Sembla ser que van evitar la ruta més directa, la de l’Empordà, per tal de no ser advertits pels romans de la colònia de Massalia, la Marsella actual. Així, van encaminar-se cap a la Cerdanya, van creuar el riu Roine, al nord de l’actual ciutat francesa d’Avinyó i van arribar als Alps a finals d’estiu.

anibal7.jpg

Dibuix: Oriol Massana

La travessia dels Alps va ser extremadament complicada, tenint en compte que es tractava d’un exèrcit complet, amb avituallament, 90.000 soldats d’infanteria, 10.000 cavalls, tropes auxiliars i uns quaranta elefants de guerra. La veritat és que hi va haver moltes baixes a la tropa i es van perdre bona part dels cavalls i sobretot dels elefants, que no van poden resistir les temperatures tan baixes de la gran serralada alpina. Aquest episodi és el que més ha contribuït, sens dubte, a forjar la llegenda d’Anníbal, el general més admirat de l’Antiguitat.

anibal8.jpg

Superior: Gravat alemany que representa el final de la batalla de Cannas. s.XIX.

Inferior: Anníbal sobre un elefant. Detall d’un fresc de 1510. Palau del Campidoglio (Museu Capitolí), Roma

Triomfs a Itàlia

La tardor de l’any 218 aC, Anníbal i el seu exèrcit van arribar a Itàlia i el pànic va apoderar-se de Roma. El primer enfrontament entre ambdues forces va tenir lloc a les ribes del riu Tesino, al nord d’Itàlia. Els cartaginesos van demostrar aviat la seva superioritat i els romans van veure’s obligats a fugir. Poc temps després, vora el riu Trebia, els cartaginesos van derrotar novament els romans amb una emboscada d’allò més hàbil.

Van continuar avançant cap al sud i van saquejar la regió d’Etruria fins a provocar els romans que, encesos, van enviar un gran exèrcit per a contrarestar-los. La victòria d’aquesta batalla, lliurada prop del llac Trasimeno, va ser també d’Anníbal. Els romans van caure de quatre potes a la seva trampa.
Les tropes cartagineses s’havien amagat i van llançar-se contra les legions romanes en un moment en què aquestes no podien fer cap maniobra, ni tan sols fugir. Anníbal va fer presoners 20.000 soldats, tanmateix, tal i com ja havia fet ocasions anteriors, va deixar anar als presoners no romans per a posar de manifest que només feia la guerra a Roma.
Els romans van reunir aleshores un exèrcit extraordinari de més de 80.000 homes. Era el 2 d’agost de l’any 216 aC. Aquest enorme exèrcit desafiava els cartaginesos a Cannas i els homes d’Anníbal van jugar les seves cartes millor que mai. Mitjançant una tàctica elaboradíssima, van aniquilar l’adversari en qüestió d’hores. Era el dia del desastre militar més gran de la història de Roma.

Una decisió equivocada?

Després de la desfeta del gran exèrcit romà a Cannas, no hi havia ningú que pogués guanyar a Anníbal en tota Itàlia. Semblava, doncs, que Anníbal podia conquistar la ciutat de Roma, però el cartaginès va decidir no fer-ho. Els seus oficials van provar de convèncer-lo, però no hi va haver manera. Un d’ells, davant la negativa del general, va deixar anar una rèplica que s’ha fet famosa:

“Saps vèncer però no saps aprofitar la victòria”

Fins a quin punt és certa aquesta frase? Va prendre Anníbal una decisió equivocada? D’una banda, és veritat que no disposava de soldats suficients per mantenir un llarg assetjament de la ciutat. A més, Cartago mai no va enviar-li reforços. Els únics que van anar a trobar-lo i a dur-li recursos van ser els seus germans, que van morir abans de poder reunir-se amb l’exèrcit d’Anníbal.

D’altra banda, se sap també que Roma es trobava certament en una situació molt crítica després de Cannas, sense exèrcit i moralment desolada, de manera que potser sí que podria haver caigut als peus d’Anníbal.

Una altra hipòtesi fa referència al fet que Anníbal no volia destruir Roma, sinó restaurar l’equilibri al Mediterrani. Fos com fos, el cas és que aquesta decisió va convertir l’Imperi Romà en el més gran imperi de l’època i en sobirà absolut de tot el Mediterrani.

Roma contraataca

L’orgull i la perseverança dels romans foren la clau de la seva supervivència i posterior expansió. Després de la catàstrofe militar més gran de la seva història, Roma no es va donar per vençuda. Va refer l’exèrcit i va incorporar-hi un general de gran talent, Publi Corneli Escipió, més conegut com Escipió l’Africà. Aquest havia lluitat en primera línia a diverses batalles contra Anníbal i n’havia estudiat les seves estratagemes. Si algú podia vèncer el cartaginès, era Escipió.

anibal10.jpg

La batalla de Zama

De primer va anar a Hispania a conquistar Cartago Nova i després va desembarcar a la costes africanes. Anníbal va corre a defensar Cartago. Prop de la capital fenícia, a Zama, va tenir lloc la batalla en què el cartaginès seria finalment abatut.

anibal11.jpg

Gravat de Rubens representant Publi Cornelius Escipió (1638)

Els elefants d’Anníbal

Una de les claus de les victòries militars d’Anníbal van ser els elefants. Els romans no n’havien vist mai cap i els van semblar monstres horribles davant dels quals no sabien com actuar.

Anníbal va viatjar a Itàlia per terra, des de la península ibèrica i a través del sud de la França actual, també per aquesta raó: volia endur-se els elefants perquè sabia que tindrien un terrible efecte sobre l’exèrcit romà. Tanmateix, el camí per rius i muntanyes no va resultar fàcil: els elefants tenien por de l’aigua i no resistien les baixes temperatures a les quals havien de fer front.

Els cronistes romans afirmen que, a la batalla de Zama, Escipió va clavar l’espasa al pit d’un elefant, que va caure ferit. Els oficials i soldats romans el van seguir, fins a desmantellar tota la manada, i van poder escometre així la cavalleria, que s’hi amagava al darrera.

De totes maneres, no van deixar de témer aquelles bèsties: un cop guanyada la lluita, els romans van exigir als cartaginesos que els entreguessin tots els elefants de guerra per a fer-los desaparèixer.

Un final doblement tràgic: el suïcidi d’Anníbal i la desaparició de Cartago

Una vegada finalitzada la segona guerra púnica, Anníbal va exercir de cap de govern de la seva ciutat natal, impulsant-ne la recuperació econòmica. Tanmateix, els seus opositors polítics van acusar-lo davant de Roma d’idear una conspiració. Roma el perseguia i Anníbal va haver de fugir de Cartago per a refugiar-se a Síria i després a l’Àsia Menor. Finalment, l’any 183 aC, no va poder seguir fugint i va ingerir un verí abans de caure en mans de l’enemic. Cartago també desapareixeria sense deixar rastre 37 anys més tard, completament devastada pels romans.

anibal12.jpg

[Tornar]


Edu3.cat



Hannibal contra Roma

Durada: 53min.
  • Programa El nas de Cleòpatra
  • Idioma Català
  • Producció CCMA
  • Any de producció 2006
  • Àmbit Tutoria, Ciències socials, Llengües i literatura
  • Àrea Història, Tutoria, Llatí, Ciències socials, Educació per la ciutadania


L'Enric Calpena, director i conductor del "Nas de Cleòpatra" i el doctor Oriol Junqueras, historiador i assessor del programa ens apropen a un fet que hagués canviat la fesomia de la història. En el present capítol podem escoltar el detall de les guerres púniques. Hanníbal, en púnic Hani Ba'al, el III A.C.Anníbal era, aleshores, un jove de vint-i-cinc anys que sentia una profunda animadversió contra els romans, heretada del seu pare Amilcar Barca va jurar als 9 anys, que professaria un odi etern envers Roma.Hanníbal va cremar Roma i va llaurar els seus camps amb sal i va perseguir els seus enemics, els germans escipions, que sense sortida van acabar llevant-se la vida. A l'any 216 aC Hannibal va derrotar les legions romanes a Canae. Si en aquell moment hagués atacat la ciutat de Roma, aquesta hagués caigut a les seves mans ja que no estava preparada per defensar-se d'un exèrcit tan nombrós i audaç, i que comptava amb moltes virtuts estratègiques. Avui dia sabem poca cosa dels romans i de la seva llengua: el llatí, ja que van desaparèixer la majoria de documents escrits en aquella llengua. Una de les novetats de la temporada. "Què hauria passat si...?" Les ucronies ens permetran explorar determinats fets -històrics o del futur- des d'una òptica totalment diferent.

Edu3.cat



La segona guerra púnica

Durada: 53min.
  • Programa En guardia!
  • Idioma Català
  • Producció CCMA
  • Any de producció 2001
  • Àmbit Ciències socials
  • Àrea Ciències socials
  • Nivell Educació Secundària Obligatòria

El segle III aC l'exèrcit cartaginès dirigit per Anníbal sortí de Cartago i es dirigí cap a Roma. Per arribar-hi van haver de passar per Catalunya, poblada per assentaments ibers. La rebuda va ser desigual: alguns ibers l'ajudaren mentre d'altres, aliats de l'imperi romà, hi van oposar resistència. Gràcies a documents romans sobre les guerres púniques, podem conèixer com era la Catalunya del segle III aC. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a l'aventura i l'acció.