dijous, 12 d’agost de 2010

El único militar vivo que lanzó la bomba atómica sobre Hiroshima dice que lo "volvería a hacer"

BARCELONA, 6 Ago. (EUROPA PRESS) -

Fuente:http://www.europapress.es/nacional/noticia-unico-militar-vivo-lanzo-bomba-atomica-hiroshima-dice-volveria-hacer-20100806121835.html

El único militar vivo que lanzó la bomba atómica sobre la ciudad japonesa de Hiroshima a bordo del avión de combate B-29 'Enola Gay', Theodore Van Kirk, ha asegurado que lo "volvería a hacer" si las circunstancias actuales fueran las de entonces.

"Bajo las mismas condiciones que teníamos en la Segunda Guerra Mundial, el 6 de agosto de 1945, definitivamente, lo volvería a hacer", ha señalado Van Kirk, en declaraciones a Catalunya Ràdio recogidas por Europa Press.

"Era la forma más humana de acabar la guerra", ha añadido el militar entrevistado con motivo del 65 aniversario del ataque, que se ha recordado en una ceremonia en la ciudad japonesa a la que por primera vez EE.UU. ha enviado a un representante.

Además, dos supervivientes de la masacre han recordado el horror que vivieron ese día. "A las ocho y cuarto vi una gran luz en este lado del cielo, y diez segundos más tarde oí un gran ruido. Se rompieron las ventanas y resultaron heridos los profesores que estaban al lado de las ventanas", ha explicado Minoru Yoshikama.




Sense penediment

AVUI, 11/08/10 - EULÀLIA SOLÉ


El dia en què es complien 65 anys del llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima, Catalunya Ràdio va entrevistar l'únic supervivent dels dotze homes que anaven a l'avió que va efectuar el bombardeig. De la conversa, una particularitat remarcable: no està penedit. A més, admet que abans d'emprendre el vol sabia que podien destruir una ciutat sencera, que intuïa que es tractava d'una bomba atòmica perquè hi havia físics pel voltant, i pensava: “Que la bomba sigui un èxit”.

Probablement, si estigués penedit no hauria viscut fins als més de vuitanta anys que té actualment. Els remordiments corquen, escurcen la vida, per tant, cal cercar subterfugis. “No hi ha guerra sense víctimes”, diu als micròfons de la ràdio, i ell era un militar, és clar. El 6 d'agost de 1945, Hiroshima va ser arrasada i 70.000 persones van morir a l'instant. En acabar l'any, ja eren 140.000, a més dels milers de ferits, els quals han anat transmetent malalties als seus descendents. Amb tot, el bombardejador manifesta que “sota les mateixes condicions”, ho tornaria a fer. Cal suposar que aquell dia sabia que el Japó, ja abans d'entomar la bomba, tenia la guerra perduda.

La persona més assabentada, però, era el president Truman, i accelerar el final a costa d'una massacre no té justificació. Cadascú enganya els altres i s'enganya a si mateix com pot, es tracti d'un governat o d'un governant, i Harry Truman també va saber envellir. Per això no hi ha constància que mai hagués lamentat l'ordre que va donar.

Amb tot, si el bombardeig atòmic d'Hiroshima va ser una acció vituperable, encara resulta més repugnant que tres dies més tard es repetís sobre Nagasaki. Per als caps ben posats sobre les espatlles i les consciències netes, aquest segon atac es torna encara més criminal, per superflu. Transcorreguts els anys, els analistes creuen que tanta maldat innecessària només podia respondre a la voluntat de demostrar a l'URSS que els Estats Units eren els més forts.

Esgarrifosa explicació que posa sobre la taula l'evidència que la immensa majoria dels habitants del planeta no som més que formigues en mans de monstres.