Què: Fins al 29 d’agost es pot veure al Palau Robert de Barcelona l’exposició La Mediterrània del segle XX. Realitats i mirades. La mostra, comissariada per Tomàs Alcoverro, ofereix un recorregut pels fets històrics i pels canvis socials i culturals que van marcar la Mediterrània al llarg del segle XX a través de 125 imatges procedents del fons fotogràfic de l’agència EFE. Les imatges s’acompanyen d’un relat dels principals esdeveniments, presentat en format periodístic.
Us proposem un viatge pel convuls segle que deixem enrere, un viatge a través del document fotogràfic que ens proporciona l’arxiu d’imatges de l’Agència EFE, amb la voluntat de recordar els fets més rellevants que han marcat el transcurs d’aquesta regió durant el segle XX. Des de la fi dels grans imperis fins a la configuració dels nous estats; des dels conflictes sagnants fins a la recerca de la pau; des del món tradicional i rural fins a la modernitat urbana. Un joc de realitats i mirades a aquesta Mediterrània viva, diversa i propera. |
Un inici de segle convuls (1900-1930) AGÈNCIES. Istanbul, 18 de febrer de 1919. La Mediterrània pateix grans commocions que la sacsegen de dalt a baix. Els territoris passen de les mans dels grans imperis tradicionals a la tutela de França i la Gran Bretanya a través d’una gran convulsió: la Primera Guerra Mundial. Apareixen noves formes de govern, d’intercanvi de béns i de relacions socials. La vida de les poblacions canvia amb l’arribada de ponts, telecomunicacions i escoles modernes. En l’àmbit de les idees, la religiositat, que ho controlava tot en el terreny públic i privat, es veu abordada per la modernitat, que transforma la política, la gestió ila cultura. |
De la Belle Époque a la fi de l’hegemonia europea (1930-1945) AGÈNCIES. Alger, 3 de gener de 1943. El comerç i l’activitat han augmentat amb força durant aquest temps, però al sud de la Mediterrània hi ha dues societats: el món modern i liberal, que viu de la colonització, i l’espai tradicional, dividit entre l’ànsia de ser modern i les conseqüències visibles de l’imperialisme. Les ambicions de poder són agressives i el gran enfrontament del segle XX entre feixisme i democràcia es trasllada a la regió. Escenari estratègic de la confrontació, les potències europees no semblen capaces de resoldre les demandes del sud. Els Estats Units i l’URSS emergeixen, sentenciant el domini europeu. |
«Els trenta gloriosos» (1945-1973) AGÈNCIES. Alexandria, 19 d’agost de 1968. L’enfrontament entre els Estats Units i l’URSS divideix la Mediterrània en tres: l’occidental es declara catòlica i favorable als Estats Units; l’oriental, comunista, defensa l’antiimperialisme, i al sud, els estats àrabs independents busquen una nova identitat enmig de les guerres araboisraelianes, que exigeixen grans sacrificis humans i militars. Amb la descolonització i l’èxit econòmic de la nova Europa, milions de persones es desplacen entre les dues ribes canviant l’aparença de la regió. Les societats es transformen lentament, gràcies a trenta anys de bonança econòmica i també als referents de la modernitat que arriben de fora. |
Crisi i replegament en un món incert (1973-1995) AGÈNCIES. Beirut, 11 d’octubre de 1991. Les dues crisis del petroli han confirmat la Mediterrània com un mar dominat per les grans potències i per la dependència del petroli. El conflicte entre Israel i Palestina s’ha estès i ha ampliat la tensió, juntament amb les guerres entre els àrabs i el reforçament dels integrismes. Mentre el nord de la Mediterrània recupera llibertats i democràcia al voltant d’una nova Europa, el creixement econòmic tan desigual entre les dues ribes eixampla la distància entre el sud i el nord. La caiguda del Mur de Berlín i la desfeta en cadena de l’URSS tenen un cruel impacte a la Mediterrània, amb uns Balcans que esclaten. |
Cap a una Mediterrània compartida (1995-2010) AGÈNCIES. Barcelona, 27 de novembre de 2005. La transició cap al segle XXI aporta més incògnites que respostes, i les potències semblen prendre consciència de la necessitat d’abordar els seriosos problemes de la Mediterrània. El sud no es modernitza, però el món és ara interdependent, i les dues ribes pateixen tensions comunes, les pròpies i les alienes, amb molta més intensitat. El terrorisme, les migracions, la desconfiança de l’altre o actualment la crisi, ja no permeten solucions fàcils i definitives. |
Aquesta és una exposició de realitats i mirades a la Mediterrània del segle XX. Hi trobem realitats perquè les càmeres són capaces de copsar un instant autèntic i en fan així quelcom d’etern i definitiu. Són memòria a partir de la qual construir. Però també hi ha mirades perquè l’ésser humà interpreta els fets, els viu a partir de les seves pròpies esperances, els seus valors i pors, en definitiva, a partir del seu propi concepte de vida. Els homes i les dones del segle XXI hauran de construir noves realitats a partir del seu passat, del seu coneixement, i sobretot, de les seves esperances en el futur de la Mediterrània. |
On: Palau Robert, Centre d’Informació de Catalunya (Passeig de Gràcia, 107, Barcelona).
Quan: De dilluns a dissabte de 10:00 h a 19:00 h. Diumenges de 10:00 h a 14:30 h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada