divendres, 16 d’octubre del 2009

La guerra de Successió, 1702-1714.



El rei Carles III (1665-1700), necessitat de la col·laboració catalana davant els atacs de Lluís XIV, va actuar amb respecte vers les limitacions que les institucions catalanes posaven a l’absolutisme.

Carles III morí sense descendència i designà com a successor a la corona hispànica un Borbó, Felip d’Anjou (Felip VFelip V d'Espanya, en un oli de Joan Revila (1701), nét de Lluís XIV de França. Les institucions de la corona d’Aragó van donar suport a  un Àustria, l’arxiduc Carles.

L’elecció va recaure en Felip d’Anjou, la qual cosa trencava l’equilibri europeu de poders, ja que la casa borbònica podia governar a dues monarquies: la francesa i l’espanyola.

La resta de potències europees s’hi van oposar: Anglaterra, Holanda i Àustria van constituir la Gran Aliança de l’Haia  i van declarar la guerra a Espanya i França.

(Pàgina web que explica la situació política de Catalunya durant la guerra de Successió. Catalunya en el context de la política europea del segle XVIII: la guerra de Successió, 1702-1714)

El 1711 l’arxiduc Carles va esdevenir rei d’Àustria i emperador d’Alemanya i, davant la possibilitat que accedís també al tron espanyol formant un imperi molt poderós, va perdre l’ajut d’Anglaterra i Holanda.

La derrota de Catalunya era inevitable: Aragó i València havien caigut en la batalla d’Almansa La batalla d´Almansa, pintura de l`època (1707) el 1707 i Felip V va abolir les respectives institucions polítiques.

La pau a Europa es va signar amb el tractat d’Utrecht, que deixava Catalunya lluitant tota sola Guerres de Succeció, Barcelona 1705.. L’Onze de Setembre de 1714 Felip V pren Barcelona Guerra de Successió.Gravat que representa el setge de Barcelona per part de les tropes de Felip V. Detall d'un gravat de l'Onze de Setembre,s.XIX i  posa en pràctica un conjunt de mesures conegudes com els decrets de Nova Planta Felip V d'Espanya, en un oli de Joan Revila (1701) .

(L'animació següent recrea les diferents fases del conflicte bèl·lic en la guerra desuccessió. Crèdits: Zenit ANIMACIÓ. Felip V no s'assegurà el tron espanyol fins que aconseguí la victòria completa en la Guerra de Successió. L'animació recrea les diferents fases del conflicte bèl·lic) (Web dedicada a l'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya en què s'ofereix informació sobre el Decret de Nova Planta i els fets de l'11 de setembre i permet escoltar els Segadors en Real Audio. 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya ).


triangle.gif (846 bytes)

Felip V va practicar una política centralista sota una monarquia absoluta a la manera francesa. Les institucions polítiques catalanes, la Generalitat, les Corts i el Consell de Cent, van ser abolides. La Corona d’Aragó va desaparèixer i els seus territoris passaren a governar-se seguint el model castellà. Aquestes mesures es van concretar el 1716 en els decrets de Nova Planta, que comportaren els canvis següents:


-L’aparició de la figura del capità general -enlloc del virrei-, que comandava un exèrcit d’ocupació permanent, representava el rei i impartia justícia mitjançant la Reial Audiència Segell de l'audiència reial de Catalunya del regnat de Felip V, després del decret de Nova Planta, només amb les armes de Castella.. Era la persona amb més poder a Catalunya.

-La divisió territorial de Catalunya en corregiments, com a Castella, que anul·lava la divisió tradicional en vegueries. Els corregidors i alcaldes gestionaven l’àmbit local i comarcal.

-L’establiment del cadastre, un impost que gravava les propietats urbanes i rurals, el treball i els beneficis del comerç i la indústria. Substituïa tots els impostos existents fins aleshores i no afectava ni la noblesa ni el clergat, que no l’havien de pagar.

-La imposició del castellà com a llengua oficial, tot i que era pràcticament desconeguda pels catalans. Els corregidors l’aplicaven a escoles i jutjats.

-El tancament de totes les universitats catalanes –Lleida, Barcelona, Tarragona i Vic-, que havien donat suport a l’arxiduc Carles, i l’obertura de la universitat de Cervera Façana barroca, del segle XVIII, de la Universitat de Cervera. Té una gran imatge de la Immaculada (patrona de la universitat) al centre, que havia defensant la causa borbònica.