divendres, 16 d’octubre del 2009

L'absolutisme. El naixement dels estats moderns



Cap a finals de l’edat mitjana i principis de l’edat moderna sorgeix a Europa un nou sistema polític: les monarquies autoritàries. Aquest canvi va ser possible gràcies bàsicament a l’aparició de l’estat modern. El monarca concentra en les seves mans un gran poder, en contraposició a la disgregació política de l’edat mitjana. A més, unifica territoris que geogràficament o històricament poden ser poc o molt afins.


D'altra banda, la recuperació de l’economia europea requereix un poder fort i centralitzat, que organitzi la indústria interior i la competència amb l’exterior. Tanmateix, cal un estat autoritari per fer front a la inestabilitat social de l’època.


triangle.gif (846 bytes)


La monarquia autoritària que sorgeix al segle XV cristal·litza a Europa a partir del segle XVII en la monarquia absoluta com a forma de govern. Els reis, que concentraven en la seva persona tot el poder, eren els màxims representants de l’estat i les seves decisions esdevenien llei.


Els consellers reials troben la base legal de la monarquia absoluta en el dret romà, d’on extreuen que el poder reial prové de Déu així com el dret sobre els territoris i la legitimitat per governar-los.


Els monarques absoluts basen el seu poder en tres instruments:


-Un exèrcit permanent, a sou i servei de l’estat, davant dels nobles o d’altres estats.


-Una administració centralitzada amb un gran nombre de funcionaris que permet al rei dirigir l’administració, la justícia i l’economia en l'àmbit nacional.


-El naixement i desenvolupament de la diplomàcia.


L’enfortiment dels diferents estats va afavorir la rivalitat entre els  monarques per la possessió de nous territoris. Això va generar guerres constants a Europa Elisabet I d'Anglaterra (1533-1603), reina d'Anglaterra i d'Irlanda (1558-1603), governà com a monarca absolut i féu arribar Anglaterra a la posició de gran potència mundial que es finançaven sotmetent la població a una enorme pressió fiscal, de la qual les classes privilegiades, l'aristocràcia i el clergat n’estaven exemptes.


Aquesta desigualtat va provocar, principalment als segles XVII i XVIII, nombroses revoltes socials que van enfrontar els camperols i els artesans de les ciutats amb els monarques absoluts i la noblesa Guillem I de Nassau-Orange, el stadhouder, qui jugà un paper clau en la Gloriosa Revolució i fou proclamat rei després d'enderrocar Jaume II d'Anglaterra. (L'animació següent, recrea el procés de la Revolució Francesa, des de l'antic règim fins a la societat burgesa liberal. Crèdits: Zenit ANIMACIÓ. La Revolució Francesa fou una transició accelerada de l'antic règim a la societat burgesa liberal que influí de manera decisiva tot el continent europeu. L'animació recrea tot el procés de la Revolució Francesa fins a l'etapa del consulat).


Només a França, Anglaterra i la Península Ibèrica es va establir d’una manera ferma la monarquia absoluta.


La monarquia hispànica va conservar els drets, les lleis i les institucions de cada regne peninsular fins a l’inici del segle XVIII Retrat de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya Felip III de Castella,en un retrat de Pere Antoni Vidal


Font: http://www.xtec.cat/aulanet/viatge/credit1/04/repro14a.htm#a0